Llibertari

HE ESTAT RETIRADA DE LA CIRCULACIÓ UNA BONA TEMPORADA

buscaret | 24 Juliol, 2006 09:19

Emperò ara torn amb noves forces. Abans de res he de dir a uns impresentables que practic el sexe segur i de vegades segut. Darrerament m'he tornat un poc pura. I així quan som puta pas més gust. Ja contaré la meva darrera fuita amb un jugador de futbol. Em va deixar escaldada. Tenia un pardalor de dos pams i duia uns condons de marca. Quasi no em cabia dins la boca. No em cabia dins la boca i quasiu em va xapar els morros. Així de dur!

HE ESTAT RETIRADA DE LA CIRCULACIÓ UNA BONA TEMPORADA

buscaret | 24 Juliol, 2006 09:19

Emperò ara torn amb noves forces. Abans de res he de dir a uns impresentables que practic el sexe segur i de vegades segut. Darrerament m'he tornat un poc pura. I així quan som puta pas més gust. Ja contaré la meva darrera fuita amb un jugador de futbol. Em va deixar escaldada. Tenia un pardalor de dos pams i duia uns condons de marca. Quasi no em cabia dins la boca. No em cabia dins la boca i quasiu em va xapar els morros. Així de dur!

M'HE COLGAT AMB TRES HOMES DIFERENTS I NO EM SENT GENS PUTA

buscaret | 27 Novembre, 2005 18:01

FA MOLT DE TEMPS QUE NO ESCRIC. He tingut una crisi molt forta. Ell, no vull ni nomenar-lo, em deixà sense cap explicació. Em va fer mal veure que un home que havia fet amb mi coses increïbles partís tan sobtadament. Crec que li feia por. Em trobava massa boixadora, massa enfollida. Sembla mentida que em la meva experiència sempre caigui amb la mateixa pedra: el sentiment. Ell era com un canet, com un osset, com un d'aquesta animalets plens de cotó que t'acompanyen en les nits infantils. M'he fet palles amb el meu ós. És l'únic que m'és fidel i que no em deixarà mai. Avui és el primer dia que he sortit al carrer. Vaig tenir una baixa per despressió. He anat al mercat de l'Olivar. Sempre m'han agradat els llocs comuns dels homes. Anava vestida d'adolescent. I m'he lligat un venedor de peix. Ens ho hem fet dins una letrina. Ell em destrossava de mossegades. M'ha baixat els calçons d'una estirada i s'ha tret un marbre gran i gros com una butifarra catalana. Mentre la m'entrava dins aquell condó lubrificadíssim he sentit l'olor de peix fresc. Em besava com un condemant. L'he hagut de frenar amb una estreta de llengua i ous. M'ha fet veure galàxies. Després he anat al massatgista d'una amiga que sabia que li agradava fer-ho amb les clientes. Tot ha edstat masasa fàcil però molt sensual entre olis i perfums en un futon duríssim. El tercer l'he trobat al bar Rocamar. Era molt tard, anava un poc gata, s'ha acostat, li he dit qiue sí abans que em demanàs res. Hem anat al meu cotxe. Ha estat molt ràpid i deliciós. Sabia menjar-me la pantafena amb una dedicació d'artista. Sé que he cridat molt i m'he corregut quatre o cinc vegades.

EM VA PEGAR UNS ENSALIVADA DE PARDAL QUE VAIG QUEDAR AMB LES MAMES PLENES DE VERRIM

buscaret | 14 Octubre, 2005 19:17

No don a l'abast de prendre antidepressius. Aquesta tardor amb la claror groga, el cel sempre gris i les fulles dels arbres que trepig tottemps em pos malalta. A més a més no tenc massa boixera i en Damià passa un guster de fer-se unes palles vibrants, elèctriques, mentre m'acarona el camisó de seda natural lila. Sí, el títol d'avui és ben real: reial. en Damià té una lleterada tan forta que m'ha tudat uns sostens de La Perla, preciosos, que havia estrenat feia un mes. No el reny perquè m'agrada veure-lo tan vulnerable mentra la se remena amb una velocitat in crescendo. Perquè li vagi llatina es pega unes escopinades gruixades que m'omplen el cap de fantasies brutals i brutalitzadores. Ara va fuit per anar a un sex-shop perquè vol que em compri una polla de plàtic negre que duu un cinturó i que em podria posar com a ortopèdic consolador que li enfonyaria dins el seu cul ben lubrificat amb saïm. Trob que hauré de fer una feinada i encara no em lleu. Potser qualsevol dia en què em trobi encaparronada i trista faré la visita sex-shopiana i li donaré la sorpresa. Plou, plou una brusquina menuda que m'ataca de nervis. Avui vespre vol fer un llit rodó amb un altre camioner. No estic per massa trull. Intentaré excitar-los i em retiraré a mirar-los mentre de dreta a un racó de la cambra em faré una pallota. Ja ho contaré.

TOCADA D'ANAL CORE

buscaret | 02 Octubre, 2005 18:20

Per què fa tant de temps que no escric? Perquè duc una vida de cussa, de tirada, de botxa, de desgraciada i només em dedic a fer-ho, i moltes de vegades molt malament. Estic segura que feria oi a una truja si contàs les benifetes que m'han passat aquests quinze dies que no escrivia en aquest estimat dietari. Dietari, i una bona merda! Hebdomadari i després quinzenari i si no vaig viva mensuari. Allò que em va entrtetenir més va pasar fa poc. Havíem anat amb en Damià i un amic meu, en Jordi, a la discoteca Pachà. Era un divendres vespre i hi havia un genter. Ells dos anaven de coca i jo me'n fotia amb un porret a la mà de la seva masculinitat. Havíem sortit de la disco per polientoxicar-nos. Mentre els mirava fer-se les retxes amb equilibris difícils damunt unes roques de Can Barberà, amb el perfum del haixíx i els dos cubates que m'havia pres em pegà la calentor. M'hi vaig acostar per darrera mentre esnifaven i els vaig començar a tocar el cul. En Damià es baixà els calçons amb un no res. M'agrada molt tocar-li el pebre amb els calçons blancs posats. Puc donar testimoni que duia el marbre ben empinat. En Jordi es feia el desmenjat amb talent i li vaig pegar una agafada de collons que va amollar un bramul: "Em sanaràs si comences així!" Vaig veure a la claror de les faroles del carrer Joan Miró que en Damià es baixava els calçons blancs, treia la papel·lina de coca i es rebossava l'aglà. "Vine a xupar un polo de coco" La temptació no era forta emperò vaig veure que en Jordi se'n moria de ganes. "Acosta't, Jordi, entre tots dos li treurem el referit" Va ser fantàstic. Les dues llengues fregaven l'aglanot emblanquinat com una cúpula de Brunelleschi. Li varem deixar net com una patena. I mentrestant en Jordi em martiritzava els mugrons i cercava els meus llavis de baix amb un nerviosisme agradable. En Damià ens mirava i es donava marxa als mugrons amb els dos pírcings que brillaven. Amb el pardal entre els morros ens besàvem com a dos porcs afamegats. Tenia tota la cara ensalivada i desitjava que sortís la llet i em deixàs tapada. Em vaig treure els sostens i les bragues. En Damià ens enculava a en Jordi i jo amb els dits índex de cada mà. Allò em feia tremolar els polsos i el cor m'anava a mil. Vaig decidir posar-me enmig: en Jordi m'enculava i en Damià la m'aficava. He de reconèxier que havíem d'anar vius. El lloc no era gens segur la qual cosa donava més emoció a la feta. El sol rocós era emprenyador. I els moviments d'aquells dos homes amb els calçons baixos costava coordinar-los. Emperò quan de vegades a en Jordi li sortia la verga del cul pegava un bramul d'enfadat i jo l'animava a ficar-me-la amb més força. I en Damià no s'aturava de menjar-se els mugrons i tocar-me la capaneta amb la seva llengua llarguísssima mentre no aturava els seus moviments espasmòdics. No sé quin temps va durar. Em vaig córrer quatre o cinc vegades. Si algú ens hagués vist, mig despulladots, tirats per les roques, plens de salives i verrims, s'ahauria pensat que érem un nàufrags que ens havia escopit la mar. Vaig ballar com una orada tota la nit.

LES TOCADES DE SIMBOMBA D'EN DAMIÀ

buscaret | 13 Setembre, 2005 19:25

Torn anar curta de temps. I em mor de ganes de contar les darreres novetats. Emperò només puc contar com funciona cadascuna de les la darreres vegades que em corr. Com és? Amb la tocada de simbomba, amb els concertassos ximbombers d'en Damià mentre un altre la'm fica per darrera i jo em destròs el gallets amb tota l'ànima. això és curtet com un haikú. Ah! Llegesc haikus d'en Li-Po.

LA FUITOR NO EM DEIXA ESCRIURE

buscaret | 04 Setembre, 2005 19:35

SERÉ CURTA I TEÒRICA. ET CONTARÉ, ESTIMADÍSSIM DIARI PÚBLIC, EL MEU DARRER ÈXIT. HE FET FUNCIONAR EL MARICON QUE MOLTS D'HOMES DUEN DEDINS SENSE TÈMER-SE'N. CREC QUE HI HA TANTS D'ASSASSINATS DE DONES SOBRETOT PER MOR D'AIXÒ. En Giorgio, aquell italià dels Barcarets, romania mig abandonat. Ens trobàrem. Ens pegà la toquera, la besera, la boixera. I anàrem a ca meva que era més avinent. La lentitud i la rapidesa es creuaren en aquella festa dels cossos que es retroben alegres, juganers, imaginatius: calentíssims, foguerons vius. Em va empestifar de tot allò que trobava a mà. Mentres em ficava aquella verga de bou pel forat de l'excrement em donàvem la llengua amb confitura de pruna. No puc contar detalls, que és el que més m'agrada, perquè vull arribar al final. Tenc una feina urgent. Vàrem perdre la noció del temps, la noció de tot. I arribà el camioner i ens trobà en una de les nostres accions kamasútriques. El vaig convidar a la feta, mentre tenia tot el marbre d'en Giorgio dins la boca. Va dubtar, va tenir una lluita interior i exterior. I es va despullar en un dels streap-tease que m'han fet córrer de gust sense tocar-me...

UN CALÇONS BLANCS TEUS EM POSEN A MIL ANYS LLUM

buscaret | 28 Agost, 2005 17:15

Tot has passat acceleradament. Quan he entrat al bany he vist els teus calçons blancs que havies deixat dins el bidet. Ha estat una troballa. Jo anava amb un barnús vermell. Els he agafat i he vist la tela groga just on reposa el teu marbre. M'he acostat els calçons blancs al nas. He esnifat profundament. I tots els pèls se m'han arreveixinat. M'he assegut damunt la tapadora de fusta del water. M'he desfet el barnús. I amb la mà dreta he començat a acaronar-me el parrús. Estrenyia el teixit de cotó amb la mà esquerra mentre que la dreta cercava el gallet amb suavitat. T'he vist conduint el camió i pegant-te una gratada de paquet. Estava tan excitada que no he sentit el telèfon. M'he aturat. He girat els calçons blancs a l'inrevés. He vist lers ombres fecals marronoses i també les he acostades al nas. Era com qui tenir el teu forat del cul dins la meva boca. Aquella besada negra que et feia xisclar com si et matassin. La mà dreta anava a tota. Era com si et tengués amorrrat a la meva pantafena, era com si m'aficassis la llengota dins el cuc de l'orella, era com si em fermassis amb els teus braços peluts. Era un desgavell. No sé quin temps ha durat emperò m'he trobat al fons de la banyera amb els teus calçons blancs dins la boca i amb un parell de corregudes de cine tatuades al meu cos complematament nuu.

TENC EL CUL DESTROSSAT PELS TEUS ENDIMONIATS DITS...

buscaret | 25 Agost, 2005 11:16

SEMPRE HI HA UN HOME AL MEU LLIT. AQUESTA TEMPORADA FESTEIG AMB EN DAMIÀ, UN XOFER DE CAMIÓ QUE VAIG CONÈIXER PRENENT EL SOL A CAN PASTILLA. ÉS MÉS JOVE QUE JO I SEMPRE ES FA L'ESTRET QUAN VULL DESTROSSAR-LO. AHIR VESPRE MIRÀREM UNA PEL·LÍCULA PORNO DE TRES TITIS QUE S'HO FEIEN EN TOTES DIRECCIONS. VAIG VEURE QUE S'ENCALENTIA COM UNA MONEIA. I LI VA PEGAR PER VOLER AFICAR-ME EL PUNY DINS EL CUL. SORT QUE HAVIA COMPRAT UNA CREMA LUBRICANT BONMÍSSIMA, QY O UN NOM SEMBLANT, QUE ÉS UNA MERAVELLA I AMB L'AJUDA D'UNES XUCLADES DE POPPER VA FER MIRACLES. NO TOT EL PUNY EMPERÒ SI QUATRE DITOTS I DESPRÉS TOTA AQUELLA VERGA NEGRA QUE ES MOVIA A LES TOTES ENVANT I ENRERA. EM VA DEIXAR BEN ARREGLADA. LI VAIG POSAR EL CONDÓ AMB LA BOCA, EXERCICI QUE FAIG AMB DELICADESA I MORBO. ES VA CÓRRER DEDINS I QUAN LA VA TREURE VAIG AGAFAR EL VERRIM I MEL VAIG TIRAR PER DAMUNT LES MAMELLES I ENCARA EM VAIG CÓRRER UN ALTRE PIC. NO VULL PERDRE EL TEMPS NI LA LLAVOR.

EL COTXE ÉS UN BON LLOC PER FER-HO

buscaret | 24 Agost, 2005 10:31

No, no passis pena. No vaig entrar a l'aparcament de davall l'Institut Ramon Llull i vaig trobar un tipo que em va dir si volia boixar amb ell i ho férem amb quatre grapades en un racó. No, tot fou molt més complicat i intens. Sempre m'ha fet por devallar a un aparcament tancat a la mala hora de la nit. Emperò vaig agafar amb una mà el tiquet i amb l'altre l'esprai acubador que he fet servir amb èxit un parell de vegades. Sí, som poruga i no em fa cap vergonya confessar-ho. Amb tants de mangantes com hi ha amollats per aquest puta món. Cal anar preparada si no vols ser carn de violació. I jo estic en contra de tota violació no consentida. M'entens, bloc estimat? No sé perquè estava molt tranquil·la. La visita als bessons de n'Antònia Maria, veure aquell home seu tan betzol i l'afer al water amb aquell vintcentimetrer metrosexual m'havien posat bé les neurones del cap. I ja ho saps: quan el cap funciona la resta va llatina. Obr la porta de l'aparcament, davall quatre escalons, sent un renou, em regir, escolt, res, afic el tiquet a la màquina, trec la visa, col·loc el tiquet dins la regata del pit, el bolso al coll i entr. La claror dels neons m'enlluerna. Sempre m'embull i no sé on deix l'auto. Aquesta vegada sé que està en un cornaló del fons a l'esquerra. Quan camin cap allà veig un cotxe que em fa senyes amb el llum. Em fix amb el conductor. És un home. Em somriu. M'atreu aquella mirada somrient. Em faig la interessant. No el mir. Ell segueix el seu joc de llums. Entr dins el meu renault. Ell arrenca, em passa per davant i em fa un senyal amb la mà indicant-me que vagi darrera d'ell. Com deu tenir el cos? Serà baixet i grasset? No m'agradarà? M'arrisc i vaig darrera. Sortim en direcció cap a Son Tril·lo. Agafam la via de cintura. M'entusiasma aquesta sensació de seguir un desconegut cap a un destí inconegut. Ens dirigim cap a Son Rapinya. En una rotonda ell agafa un trencat que passa vora dos gratacels. Després em trob en un camí de carro que baixa precipitadament cap a una torrentera. L'através. Després hi ha una pujada. Entram dins la garriga. Quan duim més d'un quilòmetre el seu ford s'atura. Estic desficiosa. Pens que podria ser un assassí, un boig. Tenc un moviment de pànic i unes ganes de fugir. Emperò quan surt del cotxe, veig que té unes cames llargues dins uns vaquers, una cintura estreta i unes espatlles amples. S'ha amollat una coa i la cabellera li arriba fins damunt les espatlles. S'acosta vertiginosamenmt i els nostres llavis es troben com si es coneguessin de tota la vida. Una llengua ferotge em cerca tots els regruixos del paladar. Li mossec els morros gruixats mnetre els mir als ulls gràcies a la claror de la lluna que travessa les branques dels pins. Ens despullam de mala manera. Ell em menja els mugrons a poc a poc amb una estrema delicadesa. Jo li agaf el marbre gruixat i ben enravenat i li pec bones estamenjades. Després em pos els dos ous dins la mà: peluts. Li faig fregues entre els ous i el forat del cul. Gemega fluixet. Ell s'acota i em menja la pantafena a bocinades. Xiscl! Xiscl d'un gust violent i tendre. Elll aixeca el cap i xiuxiueja. Després tornar a l'atac. Passa un temps infinit. Li tenc tota la verga dins la boca. M'ofeg quan intent la penetració total fins a la gargamella. Tossesc. Hi torn. Torn tossir. Em rebentaran els costats dels morros perquè aquell rave augmenta de volum de cada vegada més. M'eixarranc i li dic: "Vine, afica-la'm tota, tall d'ous" Ell obedient s'enfonsa din la meva boca sense dents. Torn xisclar com una moixa, com una lleona, com una tigressa. Els moviments de l'amor em duen a la pèrdua, a l'acubor, als territoris dels plaers que no s'acaben mai. No sé quin temps ens tocàrem, ens besàrem, ens mossegàrem, ens sentírem, ens férem mal i ens donarem gustot, saliva, verrim. Quan conduïa cap a cap meva amb els cabells escambuixats i el cos tot ple de marques vaig pensar que aquell desconegut m'havia despertat zones dormides del meu cos. M'havia engaudiriat. Ufffff! Sense dutxar-me ni res em vaig despullar i els somnis em dugueren a països tan seductors com íntims amb aquell perfum entabanador dels licors carnals.

ESTIC DESFETA COM UN BOLADO DINS L'AIGUA

buscaret | 23 Agost, 2005 10:42

No, avui no puc contar res d'aquell vespre dins l'aparcament davall l'Institut Ramon Llull. Ho tudaria. Estic emprenyada amb la piscina del Jotaramírez, amb la mortaldat de la guerra d'Iraq, amb els malanats integristes jueus, amb la fredor que fa els vespres (ja no puc dormir amb les tres gotes d'Aire i m'he de tapar la còrpora amb el llençol i el cobertor de domàs vermell), amb el Mallorca que ven Luis García, amb mumare que m'ha enviat una coca de raïssons perquè li agradaria veure'm feta un budellot com ella, amb el batle i el trànsfuga de Calvià, amb els assassins de dones com aquest anglès que la va matar a martellades, porc!, amb els marroquins que no derixen viure al poble saharauí, amb mi magterixa perquè no vaig al cine com tocaria, ni llegesc com tocaroia, ni escric cada dia aquest diari quasi íntim com tocaria. Em toc per tot. Les lletres em toquen la pantafena. Xisclllll!

ALLÒ QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORTA

buscaret | 21 Agost, 2005 17:20

Vaig molt forta. Allò que em va passar ahir crec que ho he de contar perquè val un potosí. Havia aparcat el meu renault a l'aparcament que hi ha devora l'Institut Ramon Llull, davall la plaça del Tubo. Eren devers les sis i mitja. Havia d'anar a veure una amiga que parí bessonada a la clínica Rotger. A un lloc de flors de la Rambla vaig comprar un ram de roses color xampany que sempre li han agradat a n'Antònia Maria. N'Antònia Maria sempre fou molt convencional, fins i tot de petiteta. quan jo destrossava les pepes per veure el budellam, ella les vestia, les pentinava i les maquillava com si una premonició d'ella mateixa. El seu destí era trobar un home que l'estimàs, casar-se i tenir fills. Ara ho ha aconseguit. Quasevol dia trabucarà i llavors jo seré al seu costat per aconsellar-la. Només una persona tan desorientada com jo la pot orientar. Les clíniques sempre he trobat que fan olor de mort. I això sempre em posa a mil. Com si la carn demanàs la seva realització abans de convertir-se en matèria cuquera. Record un poema de Gabriel Ferrater que m'encantava i que deia una cosa aixó: "Quan els cucs feran un sopar fred amb el meu cos hi trobaran un regust de tu..." Al sopar fred amb el meu cos hi trobaran una mala fi de sabors. Som així de clara. Quan ja era a la planta em va pegar una pixera espantosa. Abans de partir m' havia begut tres tassonades d'aigua. L'aigua és una meravella per fer nets els ronyons i cuidar aquesta figura meva amb unes mides que ni la Miss Baleares d'enguany em pot fer front. Duia una minifaldilla vermella i una brusa de blonda molt escotada. Amb això de la gota freda i la pluja del matí el temps ha refredat i no vull agafar cap memeu. Per això havia agafat un fulard roig i negre com la novel·la d'Stendhal o la bandera dels anarquistes. Quan vaig entrar en el water amb el ramot de roses, el fulard i el bolso de loewe en bandolera vaig veure aquell home alt i moreno que pixava i que em mirava com si la meva presència fos la cosa més normal del món. Em va fugir tot el desig mingitori i em vaig quedar bocabadada davant el pardal mig enravenat que aquell individu, alt i forçarrut, amb una camiseta imperi negra i uns calcons cranquers em mostrava fent-me la mitja. Tot va ser molt ràpid per part meva. Vaig anar cap a la porta i la vaig tancar en fort. Vaig deixar tot aquell embalum que duia en terra. Vaig obrir el bolso i vaig treure un condó. Amb la incisiva dreta el paper de cel·lofana va quedar destrossat. Elll semblava sorprès i alegre. Anant molt alerta li vaig recobrir amb aquell budell de làtex tota la verga que havia agafat unes dimensions impressionats. Un bon pam i busques de busca, de marbre, vaig pensar mentre m'hi amorrava com si fos un pirulí d'aquells que em tornaven boja quan anava al Ram. Ell em posava les mans entre els cabells. Sort que aquell matí m'havia fet una mascarilla de garnier perquè amb l'aigua de mar sempre em queden secs i aspres. Sentia tot aquell tros de carn fins a la gargamella i els seus gemecs espantosos que m'excitaven com una cussa. Pssst! Pssst!, vaig xitar perquè no fes tant de renou. No sé quin temps va durar la feta. Emperò en acabar ell em va dir que em volia tornar veure i jo li vaig contestar amb la mudesa més total i un somriure de mala puta. En el water de dones em vaig recompondre. Sort que no m'havia deixat marques. Perquè em va xuclar tot el coll fins que va tenir alè, perquè em va aficar la llengua fins a la campanerta i em va fer una cunilicció d'aquelles que ja havia oblidat existissin. En arribar a l'habitació d'Antònia Maria feia una pudorada de L'air du Temps que m'havia xifonat a les totes per treure l'olor dels sucs amorosos. N'Antonia Maria estava alabada amb els dos bessonets dins dos bressolets a cada costat del seu llit. L'home, un empleat de banca grassonet i amb ulleres gruixades, em va donar aquella mà balba i greixosa que em feia un poc d'oi. Quan n'Antònia Maria em va dir que em veia molt vermelleta li vaig contestar que m'havia passat de coloret. El plaer s'imprimeix a la pell i no hi ha cap cosmètic que el pugui esborrar. Ara no puc escriure pus perquè vull veure El resplandor. Demà contaré la feta de l'aparcament que va convertir el meu dia de Sant Bernat en una festa sexual rodona.

Per què he obert un bloc?

buscaret | 19 Agost, 2005 10:41

Som una al·lota tímida i els homes em diuen que estic molt bona. Tenc ganes de dir tot allò que pens. Especialment dels homes que em donen allò que jo no vull. He obert el bloc perquè som una onanista nada. M'agrada fer-me palles a voler, fins que qued com acubada amb una pel·lícula porno o les meves fantasies. Som una fan de la Catherine Deneuve i em diuen que ens assemblam. Jo tenc més mames. Ens assemblam a Les parapluies de Cherbourg. quan era joveneta. Tenc trenta-tres anys. escriure les meves fantasies sexuals, elks meus somnis, els meus dcesitjos més impudorosos. Me'n vaig a nedar. Avui som als Barcarets. Diuen que s'acosten gran tempestes i gotes fredes. Vull pegar un alte pinyol amb un al·lot italià, Giorgio, que ahir vespre vaig conéixer a Menta. Hem quedat per les roquesel duré a un soterrani de ca na Roseta. I li mamaré molta d'estona. Amb condó, com toca.

TOT INICI ÉS ORGASMÀTIC...

buscaret | 19 Agost, 2005 09:55

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Fa seixanta anys: El sis d'agost Hiroshina. El nou d'agost Nasgasaki. Fa no-res: Roquetas (Violència institucional guardiacivilera) Afganistà (Què hi fan els militars amb la cortina de fum de l'Onu?) (Segueix)

Benvingut al teu blocLlibertari

buscaret | 19 Agost, 2005 09:53

Ja tens el teu propi bloc. Per començar a escriure-hi pots accedir a l'administració amb el teu nom d'usuari i la teva clau. Aquest missatge surt per defecte i el podràs esborrar o subtituir pel teu propi missatge de benvinguda. Atenció: si obres un nou diari i no fas cap mena d'aportació l'esborrarem sense previ avís.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb