Llibertari

LA FUITOR NO EM DEIXA ESCRIURE

buscaret | 04 Setembre, 2005 21:35

SERÉ CURTA I TEÒRICA. ET CONTARÉ, ESTIMADÍSSIM DIARI PÚBLIC, EL MEU DARRER ÈXIT. HE FET FUNCIONAR EL MARICON QUE MOLTS D'HOMES DUEN DEDINS SENSE TÈMER-SE'N. CREC QUE HI HA TANTS D'ASSASSINATS DE DONES SOBRETOT PER MOR D'AIXÒ. En Giorgio, aquell italià dels Barcarets, romania mig abandonat. Ens trobàrem. Ens pegà la toquera, la besera, la boixera. I anàrem a ca meva que era més avinent. La lentitud i la rapidesa es creuaren en aquella festa dels cossos que es retroben alegres, juganers, imaginatius: calentíssims, foguerons vius. Em va empestifar de tot allò que trobava a mà. Mentres em ficava aquella verga de bou pel forat de l'excrement em donàvem la llengua amb confitura de pruna. No puc contar detalls, que és el que més m'agrada, perquè vull arribar al final. Tenc una feina urgent. Vàrem perdre la noció del temps, la noció de tot. I arribà el camioner i ens trobà en una de les nostres accions kamasútriques. El vaig convidar a la feta, mentre tenia tot el marbre d'en Giorgio dins la boca. Va dubtar, va tenir una lluita interior i exterior. I es va despullar en un dels streap-tease que m'han fet córrer de gust sense tocar-me...

General | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb