Llibertari

TOCADA D'ANAL CORE

buscaret | 02 Octubre, 2005 20:20

Per què fa tant de temps que no escric? Perquè duc una vida de cussa, de tirada, de botxa, de desgraciada i només em dedic a fer-ho, i moltes de vegades molt malament. Estic segura que feria oi a una truja si contàs les benifetes que m'han passat aquests quinze dies que no escrivia en aquest estimat dietari. Dietari, i una bona merda! Hebdomadari i després quinzenari i si no vaig viva mensuari. Allò que em va entrtetenir més va pasar fa poc. Havíem anat amb en Damià i un amic meu, en Jordi, a la discoteca Pachà. Era un divendres vespre i hi havia un genter. Ells dos anaven de coca i jo me'n fotia amb un porret a la mà de la seva masculinitat. Havíem sortit de la disco per polientoxicar-nos. Mentre els mirava fer-se les retxes amb equilibris difícils damunt unes roques de Can Barberà, amb el perfum del haixíx i els dos cubates que m'havia pres em pegà la calentor. M'hi vaig acostar per darrera mentre esnifaven i els vaig començar a tocar el cul. En Damià es baixà els calçons amb un no res. M'agrada molt tocar-li el pebre amb els calçons blancs posats. Puc donar testimoni que duia el marbre ben empinat. En Jordi es feia el desmenjat amb talent i li vaig pegar una agafada de collons que va amollar un bramul: "Em sanaràs si comences així!" Vaig veure a la claror de les faroles del carrer Joan Miró que en Damià es baixava els calçons blancs, treia la papel·lina de coca i es rebossava l'aglà. "Vine a xupar un polo de coco" La temptació no era forta emperò vaig veure que en Jordi se'n moria de ganes. "Acosta't, Jordi, entre tots dos li treurem el referit" Va ser fantàstic. Les dues llengues fregaven l'aglanot emblanquinat com una cúpula de Brunelleschi. Li varem deixar net com una patena. I mentrestant en Jordi em martiritzava els mugrons i cercava els meus llavis de baix amb un nerviosisme agradable. En Damià ens mirava i es donava marxa als mugrons amb els dos pírcings que brillaven. Amb el pardal entre els morros ens besàvem com a dos porcs afamegats. Tenia tota la cara ensalivada i desitjava que sortís la llet i em deixàs tapada. Em vaig treure els sostens i les bragues. En Damià ens enculava a en Jordi i jo amb els dits índex de cada mà. Allò em feia tremolar els polsos i el cor m'anava a mil. Vaig decidir posar-me enmig: en Jordi m'enculava i en Damià la m'aficava. He de reconèxier que havíem d'anar vius. El lloc no era gens segur la qual cosa donava més emoció a la feta. El sol rocós era emprenyador. I els moviments d'aquells dos homes amb els calçons baixos costava coordinar-los. Emperò quan de vegades a en Jordi li sortia la verga del cul pegava un bramul d'enfadat i jo l'animava a ficar-me-la amb més força. I en Damià no s'aturava de menjar-se els mugrons i tocar-me la capaneta amb la seva llengua llarguísssima mentre no aturava els seus moviments espasmòdics. No sé quin temps va durar. Em vaig córrer quatre o cinc vegades. Si algú ens hagués vist, mig despulladots, tirats per les roques, plens de salives i verrims, s'ahauria pensat que érem un nàufrags que ens havia escopit la mar. Vaig ballar com una orada tota la nit.

Comentaris

great

premium | 17/06/2008, 23:35

Thats right.
http://bodrsec08.ibelgique.com/24.html
http://trabe7c2.hostaim.com/18.html
http://grebto9e.ifrance.com/3.html
http://bodrsec08.ibelgique.com/55.html
http://grebto9e.ifrance.com/60.html
http://bodrsec08.ibelgique.com/23.html

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb